Aquest cap de setmana s’han reunit a la Costa Brava uns quants gurus –o impostors- d’això que en diuen economia. En aquests dos dies han parlat, se suposa, de moltes coses importants, entre elles de l’objectiu del dèficit. Sembla ser que aquesta és una dada molt important, i també sembla ser que, pel que fa al 2012, encara no s’ha fet pública. Segons el ministre Guindos, que ha estat un dels convidats a aquest fòrum, la publicació d’aquesta dada serà un element positiu a l’hora de guanyar confiança en l’economia espanyola i un pas important en la recuperació econòmica. Segons es desprèn d’això, el màxim responsable econòmic espanyol espera que aquesta xifra demostri que estan fent bé les coses. O alguna cosa semblant.
Aquest cap de setmana, també, s’ha complert un any de l’entrada en vigor de la reforma laboral, i les xifres que hi presenta no són en absolut positives: en només un any s’han destruït 850.000 llocs de treball, hi ha 700.000 aturats més i 750.000 cotitzants menys a la Seguretat Social. Sense entendre de macroeconomia, això vol dir que milers de famílies i centenars de milers de persones s’han empobrit només en l’últim any, sense comptar les que ja estan pagant des d’anys anteriors les conseqüències de la crisi.
I unes quantes dades més, mostra de la misèria a la qual cada vegada es veu abocada la ciutadania: des que va començar la crisi, s’han produït més de 400.000 execucions hipotecàries, és a dir, més de 400.000 famílies han perdut la seva vivenda, a raó de més de 500 desnonaments per dia. Una altra dada estremidora que provoca tant dolor que ni tan sols els èxits de les convocatòries per aturar els desnonaments pot apaivagar.
O sigui, que d’una banda el govern espanyol especula i ens mareja amb una dada que encara s’ha de conèixer, i de l’altra al carrer s’està lliurant una batalla duríssima per a la simple supervivència. Si la dada de l’objectiu del dèficit serà més positiva del que s’esperava, com deixa entreveure el ministre, jo em pregunto a costa de què és. A costa de deixar milers de famílies i milions de persones empobrides? A costa de perdre drets essencials? A costa del desmantellament dels serveis públics? A costa de tirar per terra els somnis de milions de persones que, o ho han perdut tot, o no tindran mai res, o les dues coses juntes? A costa de dilapidar els esforços de totes aquelles persones que s’han vist arrossegades pel sistema? A costa de retallar inhumanament els sous dels assalariats? A costa de tenir l’acomiadament com una amenaça perenne? A costa d’acabar amb l’esperança de milions d’aturats que s’enfonsen cada dia més en veure que no poden ser útils a la societat? A costa de perdre vides desesperades davant d’un desnonament? A costa de què, senyors del dèficit?
Barraganeo 