Formiguetes

Versión en castellano

Causa astorament i repugnància llegir notícies com la que El País publicava fa uns dies, en la qual explica com escoles de la comunitat de Madrid separen a les seves aules nois i noies per a ensenyar-los, a ells, gestió, i a elles, cuina. Aquest fet, que atempta clarament contra la igualtat de gènere, no s’ha d’analitzar com un cas aïllat. Fa anys que s’està teixint deliberadament una xarxa que ens està portant a un retrocés calculat en tots els sentits, que té com a objectiu limitar els ànims, les capacitats i el coneixement de les classes populars. Una feina de formigueta que està donant els seus fruits i que encara, esperen, ha de donar-ne molts més.

Després d’arribar al poder enmig d’una ingent crisi de la qual ningú –de les classes populars, s’entén, s’escapa- i enmig del desconcert de la gran majoria de la ciutadania, capficada amb els seus no pocs problemes, la dreta s’ha dedicat sense pietat i amb rapidesa a tombar el que feia dècades que volia tombar. Exactament des que va arribar la democràcia: tombar el poder de les classes populars. Tornar a l’oligarquia que mai van voler que acabés. Desposseir la classe mitjana de tot allò que, lentament, havia anat assolint: ensenyament de qualitat, drets laborals, sanitat digna, cobertures socials…

Prova d’això és el que ha passat aquí i allà. La Cospedal que ha deixat els diputats de la seva comunitat sense cobrar. Ara, amb les recents decisions, el govern central deixa milers de regidors sense cobrar. L’oligarquia, doncs, al poder. Com havia estat sempre. Qui, si és que no té la vida resolta, es posarà en política? El currant que ha de guanyar-se les garrofes? O el senyoret de tota la vida?

El mateix passa amb els drets laborals, que han estat literalment devorats per la recent reforma. L’objectiu no és flexibilitzar el mercat ni crear llocs de treball. L’objectiu és ofegar les classes treballadores i que cada cop que intentin superar els obstacles recordin que tenen l’espasa de Damocles a sobre seu, digui’s acomiadament, retallades de sou o precarització. Com havia estat sempre.

Però… i el futur? Estem d’acord que una classe mitjana potent pot tenir la suficient força per aixecar-se, remoure consciències i fer trontollar el sistema. Però cal ser valent i estar format. I aquesta és la tercera columna que volen enderrocar. L’augment de les taxes universitàries, la menor subvenció a les escoles bressol i, més flagrantment, la supressió de la sisena hora a primària a Catalunya –NOMÉS a l’escola pública- asseguren almenys que una generació sencera no disposarà de les mateixes oportunitats que anys enrere, en no disposar d’un sistema educatiu igualitari ni amb recursos suficients com per tirar endavant un creixement transversal de l’infant o del jove.

Ja tenen, doncs, la quadratura del cercle. Treballar amb pressa ara per atemorir les classes treballadores, no formar els seus fills i assegurar-se el poder gràcies a que només s’hi podran dedicar a la política els que tinguin diners i que, per descomptat, defensaran els interessos dels rics. Com ells. Jugada mestra.