La tempesta política provocada, primer, pels comptes a Suïssa de l’extresorer del Partit Popular Luis Bárcenas, i després, per la publicació dels comptes de la caixa B del partit, té unes dimensions impredictibles a dia d’avui. Malgrat l’empipada general d’una població carregada de raons, res no s’ha mogut fins ara. Què passa en aquest país? Com és que no s’ha produït una immediata dimissió en bloc de tot el govern? Quina herència cultural tenim per no tallar de soca-rel amb el sistema? Què empeny a part de la ciutadania a tolerar, i fins i tot, a disculpar, aquestes pràctiques?
Espanya suspèn en democràcia. El país pateix d’una greu insuficiència en valors democràtics marcada per la seva història. Bastant més de la meitat del segle XX va transcórrer en dictadures, ja siguin militars o monàrquiques, i a partir de la mort de l’últim dictador es va iniciar la transició, un procés en el qual cal buscar els orígens de la nostra situació actual.
La transició no va ser un bon començament, no va acabar amb l’oligarquia ni va ser prou valenta per assentar les bases d’una societat moderna. La família Franco no va ser desposseïda de les seves propietats, se’ls va permetre seguir residint en territori nacional, se’ls va donar pàbul a les revistes del paper cuixé; l’Esglèsia no va perdre privilegis ni es va reduir el seu paper social; es va imposar una monarquia continuista per la qual el poble no va ser consultat; es va permetre que els polítics actius en el franquisme es passessin miraculosament a la democràcia i continuessin exercint càrrecs públics; es va permetre a les famílies afins al règim seguir remenant les cireres, i, el que és pitjor, al carrer se’ns venia una transició modèlica, fent-nos creure que havia arribat el poder de les classes populars.
L’escàndol dels papers de Bárcenas ve a confirmar aquest famós esperit que Fraga va popularitzar: “la calle es mía” o, aplicat al cas concret, “la caja es mía”. Els és igual quines siguin les lleis o on són els principis. Se’ls saltaven i se’ls segueixen saltant amb la impunitat de qui es creu intocable, perquè esperen que ja se sabran sortir amb les mateixes estratègies del segle passat: saltant-se les lleis, burlant les normes, legislant a la seva conveniència, mentint, difamant, culpant els demés i manipulant la ciutadania gràcies al control d’uns grans mitjans de comunicació venuts al poder econòmic. Obliden que la transició va ser molt magnànima amb ells. Obliden que el poble és sobirà. Obliden que les herències, de vegades, es poden convertir en un llast.
Barraganeo 