S’acaba de conèixer que la Generalitat ha sol·licitat més de 9.000 milions d’euros al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). És a dir, com ja va succeir l’any passat, Catalunya no té prou cash per fer front a les despeses de la seva administració i per poder pagar els seus deutes ha de recórrer al pare-estat.
Més enllà de gestions político-econòmiques més o menys afortunades, del mal repartiment dels sacrificis, i, per descomptat, del debat sobiranista sobre qui paga a qui, hi ha una dada que parla per si sola: a Catalunya, segons les xifres més conservadores, el frau fiscal es calcula sobre els 8.000 milions d’euros l’any, mentre que d’altres experts consideren que aquest es pot elevar fins als 16.000 milions d’euros. A l’estat espanyol, segons el Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda, les grans fortunes van evadir més de 42.000 milions d’euros en impostos. Amb aquestes xifres sobre la taula, hauria calgut el rescat del FLA? Quantes retallades s’haurien evitat? O, millor dit, hauria aparegut a les nostres vides la paraula “retallades”? Tindríem encara sisena hora? Hauríem vist escapçar els serveis públics? S’haurien tancat quiròfans?
Qui hi ha al darrere d’aquest ingent frau? Segons aquest sindicat, el 71% d’aquestes accions les cometen les grans fortunes i les grans corporacions que, a base d’enginyeria financera de dubtosa legalitat i de nul·la honorabilitat, envien a paradisos fiscals els seus beneficis o burlen la jurisprudència amb l’objectiu, obvi, de no complir amb les seves obligacions amb el país que tant s’estimen, digui’s Catalunya o digui’s Espanya. Quants dels responsables d’aquest espoli s’omplen la boca prometent amor etern al seu país? Quants s’autoadjudiquen públicament la medalla de millor català (o espanyol) del món mundial?
Qui defrauda? Qui roba? Bárcenas, Millets, Urdangarins, Matas… són només la punta de l’iceberg. Personatges que han tingut massa avarícia o massa imperícia, i han estat enxampats per la seva notorietat. No s’arribarà a saber mai, desgraciadament, qui hi ha al darrere de cadascun dels euros evadits, però de ben segur que hi hauria alguna cara coneguda i ens emportaríem més d’una sorpresa. O no.
Barraganeo 