Des de sectors progressistes s’està alertant, des de fa molt, de la regressió en drets que no tenen res a veure amb l’economia. Lleis que fa tres dècades que són vigents, que van significar grans victòries en un determinat moment i que han estat pedres angulars de l’avenç dels drets de diferents col·lectius, estant sent decapitades sota el mant de la crisi. Educació, avortament i medi ambient van ser regulats durant els anys vuitanta, i en un any i mig de govern de la dreta espanyola se n’han anat en orris. Vegem-ne els exemples:
Educació, 1983. La immersió es va blindar per llei el 1983, durant la I legislatura, amb l’aprovació de la Llei 7/1983 de normalització lingüística. Trenta anys després, la LOMCE, coneguda com a llei Wert, està qüestionant un sistema que no havia estat qüestionat i que ha donat un resultat més que satisfactori, fent del català la llengua vehicular i aconseguint que generacions d’infants d’entorns no catalanoparlants dominessin el català i el castellà.
Avortament, 1985. L’estiu de 1985 els col·lectius feministes i a favor dels drets de les dones estaven d’enhorabona. Es va aprovar la llei que despenalitzava l’avortament i, d’aquesta manera, les dones podien exercir lliurement el dret al seu propi cos. S’acabaven els viatges a l’estranger, per a les que tenien possibilitats econòmiques; els avortaments clandestins amb el conseqüent i important risc de la dona, per a les que no tenien recursos; o l’assumpció d’un embaràs no desitjat per a moltes altres. Vint-i-vuit anys després, el ministre Gallardón està a punt d’acabar amb aquesta llei tornant enrere tres dècades.
Medi ambient, 1988. El govern socialista aprovava l’anomenada Llei de Costes, per la qual es reservaven cent metres a partir del litoral per construir. Això comportava la demolició, fins a l’any 2018, de les vivendes en aquesta zona protegida, i la impossibilitat de construir-hi de noves. Es pretenia acabar així, com denunciaven els grups ecologistes, amb l’especulació urbanística de terrenys molt propers al mar. Una altra conquesta. Els últims dies, el Senat ha aprovat un canvi a la llei per la qual aquesta distància de cent metres es redueix a vint. Resultat: vint-i-cinc anys després, milers de vivendes indultades i el litoral envaït.
Queda clar, doncs, que a la tan suada excusa de l’austeritat “perquè no hi ha més remei” hi ha gat amagat. Han modificat tres lleis amb zero impacte econòmic i una alta càrrega ideològica. Que la crisi està servint d’excusa per demolir les conquestes socials adquirides fa trenta anys és un fet. I que aquesta demolició s’està fent en nom del capital, també.
Barraganeo 