L’escratxe ha indignat els sectors més conservadors de la societat. Tant que Dolores de Cospedal es va atrevir a comparar-lo amb el nazisme. Amb vehemència, a més. La secretària general, que tan alegrement va parlar d’un fet vergonyós per a la humanitat, no va nomenar Joseph Goebbels, el principal responsable de la comunicació del III Reich, del qual desgranarem alguns trets identitaris. Potser desconeix el significat i l’abast de la paraula nazisme, o potser ni sap qui és el senyor Goebbels. O sí. I aquestes paraules volen amagar les semblances amb la política comunicativa del seu partit.
- Goebbels és el pare de la famosa frase “si una mentida es repeteix amb freqüència, acaba per convertir-se en veritat”. Per tant, la frase “hem viscut per sobre de les nostres possibilitats”, que van repetir fins a la sacietat per tal de culpabilitzar la classe treballadora que s’havia endeutat, encaixa dins d’aquest esquema mental.
- Quan les notícies arribades dels fronts no podien amagar la derrota, aquest ministre nazi va apel·lar a la solidaritat, la confiança i la voluntat de vèncer. I no només això, sinó que va seguir fent creure al poble que la victòria arribaria. Pot recordar a les paraules que estem escoltant darrerament quan es parla de sortir de la crisi i els ministres responsables de les finances donen xifres de previsions que després modifiquen sobre la marxa.
- Simplificar tots els enemics en un de sol. Quan certs moviments socials o partits polítics comencen a agafar volada i reben suport popular (darrerament la PAH, també ho havien fet amb la CUP) els acusen de pertànyer a ETA
- Carregar sobre l’adversari els propis errors o defectes, responent a l’atac amb l’atac. O sigui, allò de “I tu més” que estem tant acostumats a sentir des de qualsevol faristol.
Principi d’exageració. Qualsevol mesura, proposta, demanda o anècdota, per petita que sigui, es converteix en amenaça greu. Posem per cas, la dació en pagament, que el diputat del PP Martínez-Pujalte va alertar que era la manera per la qual els afectats es volien lliurar d’un deute per comprar una altra vivenda.
- Emetre informacions i arguments nous a un ritme tal que, quan l’adversari respongui, el públic estigui interessat en una altra cosa. De fet, aquestes declaracions de Pujalte es van produir el mateix dia que es va fer públic que Bárcenas, desmentint les informacions de la secretària general, sí va estar a sou del partit quan ja corrien les notícies sobre la comptabilitat B.
- Fer anar globus sonda o informacions fragmentàries perquè s’obri un debat mediàtic per veure com reacciona l’opinió pública. En el cas del govern del PP: anuncis de retallades, mesures, reformes…
- Difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives. Amb missatge simple que generi odi al diferent. En el cas actual, per exemple, els que no paguen la hipoteca, que són qualificats de deixats o de poc sacrificats. La pròpia Cospedal ho va exposar quan va afirmar que els seus votants preferien quedar-se sense menjar abans que no pagar la hipoteca.
- Arribar a convèncer a molta gent que no està sola, que pensa com tothom, creant una falsa impressió d’unanimitat. Aquí, el principal exponent és un altre líder del PP, l’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol. Un dels seus eslògans de campanya per a les municipals de 2011, referint-se a les seves idees xenòfobes, va ser: “molts ho pensen, jo ho dic”.
Barraganeo 