Els imputats del cas Pallerols, Unió Democràtica de Catalunya, la Generalitat i el fiscal van arribar a un acord per evitar el judici pel qual es tractava de provar si UDC s’havia finançat de manera il·legal. Dit d’una altra manera: després de setze anys, les parts van pactar acceptar part de les acusacions, tornar part dels diners i evitar la presó.
Aquest fet és altament rellevant, pel fet en si i perquè el seu líder, el democristià Josep Antoni Duran i Lleida, va dir que dimitiria si es provava que el partit havia rebut fons públics de manera fraudulenta. Unió ha tirat pilotes fora, manté que no ha comès cap irregularitat i de moment afirma que no hi haurà cap dimissió.
La rellevància d’aquest fet, però, va més enllà. Aquest fet és l’excusa perfecta per desacreditar la política i els que hi són per honradesa i convicció, i fa augmentar de manera notable la tan temuda desafecció.
Aquest fet, a més, és un greu insult a una ciutadania per a la qual regna el desencís, l’abatiment o la indignació, perquè està patint en major o menor mesura els efectes de la crisi. Guanya qui té poder i diners. Qui no, perd irremediablement.
Així les coses, el discurs dels partits –amb la lògica excepció de CDC- és demanar el cap del senyor Duran, però el missatge que s’estén al carrer és el de posar tots els polítics al mateix sac, recordant allò que tots són iguals, que els que tenen la caixa a prop hi posen la mà i que més valdria que ni cobressin ni que, quasi bé, existissin. El paperot que hem vist fa créixer comportaments antipolítics exacerbats. És a dir, carnassa per a la demagògia, al populisme i, per extensió, a l’extrema dreta. Aquesta és la lectura a llarg termini i el perillós mal del cas Pallerols.
Barraganeo 
m´encanta la teva redacció, jajjajajaj es nota que ets una erudita de les lletres. felicitats
Personalment crec que el cas pallerols el que fa es posar a tothom al seu lloc. No és el fet de que tots estan al mateix sac, sino la impossibilitat de la humanitat després de Hector, mort a les portes de Troya de trobar un lider que no sigui un lladre. No porta cap a la extrema dreta sino més aviat cap a la Anarquia democratitzada. Diferent de la anarquia en sí.