Un fracàs que dura trenta anys?

La immersió lingüística es va iniciar fa trenta anys. Això vol dir que fa vint-i-dos anys que va sortir la primera promoció d’alumnes que van cursar íntegrament la primària amb el català com a llengua vehicular. El ministre Wert i els seus casposos seguidors  opinen ara que el castellà està marginat i que cal reforçar el seu ensenyament. Al ministre Wert li diria que observés qualsevol pati d’escola catalana i se n’adonarà que es parla molt en castellà, molt més del que ell i els seus sequaços pensen. Que entri a una comissaria de Mossos d’Esquadra i comprovi en quina llengua es comuniquen entre ells: molts fan servir el castellà. Funcionaris de la Generalitat de Catalunya que han de tenir, com a mínim, el nivell C de català i molts dels quals van ser educats en aquesta monstruositat d’immersió lingüística que margina el castellà. O sigui, que es deixi el ministre de manipular i enganyar la resta de l’estat amb aquest argument tan pobre que el castellà està marginat.

Aquesta llei no només és un pas enrere en una educació que hauria de ser progressista. Que la LOMCE és una llei que fa marxa enrere en molts aspectes que semblaven assolits és un fet ineludible. Que el rebuig que ha mostrat la comunitat educativa està més justificat, també. Que atempta contra el model d’escola que la post-democràcia va portar a Catalunya, també.  Que la llengua castellana ha estat marginada com ens vol fer creure el ministre, és fals.

Una mostra d’aquest camí de tornada a temps passats és la supressió de la selectivitat, cosa que obre la porta definitivament a la desigualtat: si no hi ha filtres neutres, les universitats tornaran a ser el que eren els anys no democràtics, és a dir, un cau de fills i filles de famílies benestants que podran tenir estudis superiors malgrat no tenir aptituds. I aquests seran els que, vint, trenta, quaranta anys més tard portaran els fils d’un país més que empobrit cultural i intel·lectualment.

Ens posem les mans al cap perquè el ministre i la seva llei retrògada llei atempten contra la llengua, un valor fonamental de la nació catalana. És cert que es pot interpretar com un atac. Però no ens deixem enlluernar, ni ens arrauxem amb els aspectes evidents de la nova norma. Aquesta llei, llegida més al fons, és molt perillosa perquè divideix, eixampla desigualtats, sectaritza i acaba amb l’escola integradora.